CATATÍMIA

 

CATATÍMIA, I

 

Per provar l’infinit cautelós guaitaria

les paraules escrites en el més amagat;

en el vent hostatjat, la pensa bufaria

a les bruixes troneres de tot el veïnat. 

Amaria, lasciu, latents i remoroses,

les roses luxurioses, la dolçor de la fel;

no en trauria interès, ni rendes fabuloses,

gruaria empaitar set-cents àngels en zel.

Esclafits i embats el cor m'enfortirien,

de quimeres i atzars em faria pastor,

algun crostó diví, un àngel em daria. 

Pel tirany dels seus pits estels encalçaria,

cap a la seva platja viraria el timó!

Catatímia tinc, i en faig poesia!

 

CATATÍMIA, II

Pel badall de mil portes delerós guaitaria,

per veure si veuria allò més amagat;

en el vent hostatjat, la falda bufaria

a les dones boniques del tot el veïnat.

Belles flors creuaria, latents i remoroses,

tastaria les roses, la dolçor de la fel;

no en trauria cap guany, sols poemes, i proses,

gruaria empaitar àngels en zel.

Esclafits i embats el cor m'enfortirien,

atzavara rosada, olivera, olivó,

algun crostó diví, afamat tastaria.

Pel tirany de mil nits estels encalçaria,

mars curulles de cel, i terres en saó:

catatímia tinc, i en faig poesia!

 

CATATÍMIA, III

Vull ser feliç i no sé que faria: 

en el teu cos morir crucificat? 

viure en el vent, bufar l'escombraria, 

com un bruixot, de tot el meu veïnat? 

Dubto, lasciu, si lacar-te la cova, 

si pujar al cim dels teus mugrons, o al cel;

dormir despert davall la teva roba? 

Vols que t'encalci, com un àngel en zel? 

Ja veus que en visc, de vols i platxèries 

de mots i d'atzars, i de fer-te l'amor. 

Crostó diví, tu ets la meva dèria. 

Coratge em dona, que siguis etèria, 

un ser esquiu vingut d'un altre món: 

Tinc catatímia, oh dona aèria!

Vull ser sacrificadament agnòstic;

morir en el teu cos, fill d'un déu adormit;

que els punxin espines, a tots els pronòstics,

quan t'analitzo l'atmosfera, abduït.

Dubto, lasciu, si pintar-te el pòrtic,

si enllustrar el pestell que obre el teu xalet; 

de la teva roda, torçar l'eix mòbil? 

Vols que t'encalci, com un àngel distret?

Jo visc de tu, ets el meu diagnòstic,

ets el dermatòleg del meu anvers.

Crostó diví, tu ets la meva dèria.

Coratge em dona, que siguis aèria, 

un ser esquiu que viu entre el meu vers. 

Tinc catatímia, oh dona etèria!

 

  Tabul Bosh

Foto: Toni Taltavull

 

Foto: Toni Taltavull