CATATÍMIA

  CATATÍMIA, I   Per provar l’infinit cautelós guaitaria les paraules escrites en el més amagat; en el vent hostatjat, la pensa bufaria a les bruixes troneres de tot el veïnat.   Amaria, lasciu, latents i remoroses, les roses luxurioses, la dolçor de la fel; no en trauria interès, ni rendes fabuloses, gruaria empaitar set-cents àngels en zel. Esclafits i embats el cor m'enfortirien, de quimeres i atzars em faria pastor, algun crostó diví, un àngel em daria.   Pel tirany dels seus pits estels encalçaria, cap a la seva platja viraria el timó! Catatímia tinc, i en faig poesia!   CATATÍMIA, II Pel badall de mil portes delerós guaitaria, per veure si veuria allò més amagat; en el vent hostatjat, la falda bufaria a les dones boniques del tot el veïnat. Belles flors creuaria, latents i remoroses, tastaria les roses, la dolçor de la fel; no en trauria cap guany, sols poemes, i proses, gruaria empaitar àngels en zel. E...